martes, 9 de diciembre de 2014
sábado, 29 de noviembre de 2014
El Chichonal; els seus origens
El Chichonal és un volcà que es localitza a México, concretament al nord-oest de l'Estat Mexicà de Chiapas.
Es caracteritza per ser un volcà estratificat, es a dir, és un volcà amb una activitat molt letal, ja que no llença lava, sino cendra i gassos.
Aquest volcà es formà pel conjunt de capes de lava, cendra i altres materials que van anar sent arruixades per erupcions repetides a través de fractures o esquerdes dels estractes sedimentaris i calcaris de la regió.
La primera erupció fou al 1982. Abans de l'erupció, el volcà mesurava 1260 metres, i després, 1060 metres. L'erupció fou provocada per un terratrèmol de 3,5 graus en l'escala Ritcher. Va provocar greus danys materials, i molts morts, encara que no se sap la quantitat exacta.
A continuació deixe una série de fotografies i enllaços interesants:
La primera erupció fou al 1982. Abans de l'erupció, el volcà mesurava 1260 metres, i després, 1060 metres. L'erupció fou provocada per un terratrèmol de 3,5 graus en l'escala Ritcher. Va provocar greus danys materials, i molts morts, encara que no se sap la quantitat exacta.
A continuació deixe una série de fotografies i enllaços interesants:
viernes, 28 de noviembre de 2014
Com es formaren les ries gallegues?
Les ries gallegues les podriem dividir en tres grups:
-Las Baixas; es crearen fa 110 milions d'anys.
-Las Altas; es crearen fa 25 milions d'anys.
-Las Medias; es crearen fa 5 milions d'anys.
Foren anomenades per Ferdinand Von Richthofen l'any 1886. Les ries són un accident geogràfic format per l'inundació marina del curs final d'un riu. Normalment una ria es forma, o bé per l'afonament de la vora costera, o bé per una pujada del nivell del mar. A tot açò, en Galícia cal afegir-li un altre factor determinant: l'inundació del curs final del riu a causa de la pujada del nivell del mar, que fou provocat per la fusió de l'aigua dels pols. Va ocòrrer en un moment en que l'escorça terrestre gallega s'estava alçant, fet que resulta paradòxic.
Fonts d'informació:
-http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2013/03/31/formaron-rias-gallegas
/0003_201303G31P27991.htm
-Las Baixas; es crearen fa 110 milions d'anys.
-Las Altas; es crearen fa 25 milions d'anys.
-Las Medias; es crearen fa 5 milions d'anys.
Foren anomenades per Ferdinand Von Richthofen l'any 1886. Les ries són un accident geogràfic format per l'inundació marina del curs final d'un riu. Normalment una ria es forma, o bé per l'afonament de la vora costera, o bé per una pujada del nivell del mar. A tot açò, en Galícia cal afegir-li un altre factor determinant: l'inundació del curs final del riu a causa de la pujada del nivell del mar, que fou provocat per la fusió de l'aigua dels pols. Va ocòrrer en un moment en que l'escorça terrestre gallega s'estava alçant, fet que resulta paradòxic.
Fonts d'informació:
-http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2013/03/31/formaron-rias-gallegas
/0003_201303G31P27991.htm
Què és l'astenosfera?
L'astenosfera és una capa del mantell, a una profunditat entre 50 i 200 km, on les ones sísmiques es propaguen molt poc a poc.
CARACTERÍSTIQUES:
Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, cosa que provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera (engloba l'escorça i una part del mantell superior).
La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeix a ser just per sota del seu punt de pressió.
Tenen una qualitat semblant al plàstic o al vidre.
Astenosfera, en realitat significa "capa dèbil" i fou descoberta pel geòleg Joseph Barrell l'any 1914.
Fonts d'informació:
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Astenosfera
CARACTERÍSTIQUES:
Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, cosa que provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera (engloba l'escorça i una part del mantell superior).
La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeix a ser just per sota del seu punt de pressió.
Tenen una qualitat semblant al plàstic o al vidre.
Astenosfera, en realitat significa "capa dèbil" i fou descoberta pel geòleg Joseph Barrell l'any 1914.
Fonts d'informació:
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Astenosfera
miércoles, 26 de noviembre de 2014
Per què l'Antàrtida és un continent i el pol nord no?
Perquè el Pol Nord, al contrari que l'Antàrtida, no té absolutament res de terra sòlida. L'Antàrtida és un continent cobert per un glaciar de 5.000.000 Km 2, en canvi el Pol Nord són les restes d'una glaciació.
Per tant, si hi haguera una época de desglaç, el Pol Nord desapareixeria però l'Antàrtida no, ja que aquesta es presentaria com una terra sòlida.
Fonts:
-Google Imatges
-Yahoo Respuestas (https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080604093346AAQGXeT)
-Coneixements donats a classe
Per tant, si hi haguera una época de desglaç, el Pol Nord desapareixeria però l'Antàrtida no, ja que aquesta es presentaria com una terra sòlida.
Fonts:
-Google Imatges
-Yahoo Respuestas (https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080604093346AAQGXeT)
-Coneixements donats a classe
lunes, 24 de noviembre de 2014
Com diferenciem una roca volcànica d'una plutònica?
1.INTRODUCCIÓ
Sabem que les roques magmàtiques són aquelles que es formen a partir del refredament del magma. També sabem que aquestes roques es divideixen en dos grups; les volcàniques i les plutòniques.
Com les podem diferenciar a simple vista? Aquest dubte el resoldrem avui.
2.EXPLICACIÓ
Les roques volcàniques es formen per un refredament molt ràpid a travès dels volcans, i es caracteritzen per tindre minerals amb gra fi, tindre una estructura porosa, estar formades per diversos minerals, encara que són d'estructura uniforme, sense canvis ni varietats. Exemples: riolita, dacita, andesita.
Les roques plutòniques es formen per un refredament molt lent i a gran profunditat. Es caracteritzen per estar formades per grans cristalls de minerals purs, tindre una textura granulosa i heterogènea a simple vista. Són les més abundants a la Terra, i són exemples d'aquest tipus la sienita, la diorita i el granit.
Volcànica
Plutònica
Fonts d'informació:
-Wikipedia
-Yahoo Respuestas
-Coneixements propis
viernes, 21 de noviembre de 2014
Alfred Wegener i la deriva continental
Ací deixe un petit resum sobre la deriva continental i el seu creador.
Fonts: Wikipedia i Google Imatges
https://docs.google.com/presentation/d/1iKojkEzer3QHgmqz0LXROTo1ypbh5JdQelnTflcWtEA/edit?usp=sharing
Fonts: Wikipedia i Google Imatges
https://docs.google.com/presentation/d/1iKojkEzer3QHgmqz0LXROTo1ypbh5JdQelnTflcWtEA/edit?usp=sharing
Treball Monogràfic 1r Avaluació
Bona vesprada, confirme que ja he acabat els requisits necessaris per al TMI del primer trimestre. Deixe ací l'enllaç per si voleu pegar-li una ullada (no està acabat)
https://docs.google.com/presentation/d/1iXBiQjS36vu6uOGCHz97WnOR6plowUKdNZPEJkXGfe0/edit?usp=sharing
https://docs.google.com/presentation/d/1iXBiQjS36vu6uOGCHz97WnOR6plowUKdNZPEJkXGfe0/edit?usp=sharing
sábado, 8 de noviembre de 2014
Examen 10/11/14 (Punt 4) Resum
Erosió, transport i sedimentació
-L'erosió és el desplaçament de materials del lloc on estan. En realitat, el procés és soles un instant, ja que a partir d'ací l'anomenem transport. Quan l'agent de transport perd energia i diposita els materials desplaçats s'anomena sedimentació.
-El transport depén de l'agent geològic i es poden classificar en:
·Agents de transport selectiu: Són els rius, la mar i el vent. Transporten a diferents velocitats materials de diferent mida. Com a conseqüència es formen roques sedimentàries(argiles, arenisques, conglomerats...)
·Agents de transport no selectiu: Són les glaceres o els torrents que transporten distints materials de distintes mides a la mateixa velocitat.
Energia capacitat i càrrega
La capacitat i la càrrega depenen en l'últim moment de l'energia de l'agent.
L'energia d'un riu, per exemple, depén de si aquest té molt cabal o molta velocitat.
La velocitat depén del pendent
La càrrega és la quantitat de material que transporta un riu.
La capacitat és la quantitat de material que pot transportar un riu.
-L'erosió és el desplaçament de materials del lloc on estan. En realitat, el procés és soles un instant, ja que a partir d'ací l'anomenem transport. Quan l'agent de transport perd energia i diposita els materials desplaçats s'anomena sedimentació.
-El transport depén de l'agent geològic i es poden classificar en:
·Agents de transport selectiu: Són els rius, la mar i el vent. Transporten a diferents velocitats materials de diferent mida. Com a conseqüència es formen roques sedimentàries(argiles, arenisques, conglomerats...)
·Agents de transport no selectiu: Són les glaceres o els torrents que transporten distints materials de distintes mides a la mateixa velocitat.
Energia capacitat i càrrega
La capacitat i la càrrega depenen en l'últim moment de l'energia de l'agent.
L'energia d'un riu, per exemple, depén de si aquest té molt cabal o molta velocitat.
La velocitat depén del pendent
La càrrega és la quantitat de material que transporta un riu.
La capacitat és la quantitat de material que pot transportar un riu.
viernes, 7 de noviembre de 2014
Examen 10/11/14 (Punt 3)
3.Meteorització
La meteorització és l'alteració de la roca, principalment degut a agents atmosfèrics.
Dins de la meteorització, trobem dos tipus:
·Mecànica o física: Quan l'alteració de la roca es deu a a la fragmentació.
·Química: Quan l'alteració de la roca es deu a la seva composició.
Els éssers vius contribuim a la meteorització exercint efectes mecànics o químics.
3.1 Meteorització mecànica
Comença amb un fenòmen intern; les roques es formen a una pressió elevada i quan s'erossionen els materials que pressionen, tendeixen a dilatar-se. Açò provoca fractures anomenades diàclasis.
L'alteració continua amb l'ampliació d'aquestes.
A partir d'açò podem distingir quatre maneres:
·Granitització i llescament per insolació: Es produeix a zones de canvis de temperatura bruscos. Pel matí es calfa i tendeix a dilatar-se i per la nit tendeix a contraure's. Depenent de la seua formació pateixen una meteorització o un altra; si la roca té diversos minerals aquestos es despeguen els uns i els altres produint granets(granitització). En canvi si la roca és homogènea i del mateix mineral, la part superficial es dil·lata més que l'interior i és trenca en forma de llesques.
·Criofractura o gelivació: Es causa per l'efecte del gel, ocórre en zones d'alta muntanya. L'aigua descongelada entra per l'esquerda i, per la nit, es congela, augmenta de volum i presiona a les parets de l'esquerda.
·Deflació del vent: El vent transporta granets d'arena a molta velocitat que al xocar amb les roques fan botar minerals d'aquesta. També es pot anomenar corrosió
·Efecte de les arrels: Les arrels de la vegetació creixen pels forats de les esquerdes però encara no fan pressió. Quan l'arbre creix a l'any vinent si que exerceix pressió. És una pressió molt menuda però molt continuada en el temps.
3.1 Meteorització química
Són les reaccions que ocorren als minerals i que faciliten la seua dissolució o suspensió en els agents de transport.
Trobem diversos tipus de meteorització química, entre ells:
·Dissolució directa: Ocorre en les roques salines com el guix o la Halita,produeix un paisatge de bladlands amb càrcaves.
·Oxidació: Els minerals de ferro són molt durs i resistents però al rovellar-se, l'òxid de ferro resultant és dissol fàcilment en aigua. Normalment el color marró del fang és òxid de ferro generalment.
·Descarbonatació: Reacció prèvia a la dissolució de les roques calcàrees. Consisteix en els següents pasos:
Diòxid de carboni ---reacciona amb---> Aigua } produïnt àcid carbònic---posteriorment reacciona amb el carbonat càlcic i forma---->bicarbonat càlcic.
·Hidròlosi: Reacció lenta entre el feldespat i els productes de dissociació de l'aigua.
Relació entre meteorització mecànica i química
Generalment sobre una roca actúa primer la meteorització mecànica, i quan la roca ja està fracturada, l'aigua entra per les esquerdes, i es produeix la meteorització química, que és més ràpida en els ambients humits.
Relació entre meteorització i erosió
Cal recordar la definició d'erosió: és l'alçament i la pérdua de materials del lloc on estaven. Per tant:
-Si hi ha meteorització i a continuació erosió sempre veurem roca pelada.
-Si hi ha meteorització però no hi ha erosió es forma el sòl.
Bibliografia
-Informació de: http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/d853151e-8a1d-40bf-b3a0-33430ca8956e/meteoritzaci.html
-Google Imatges
La meteorització és l'alteració de la roca, principalment degut a agents atmosfèrics.
Dins de la meteorització, trobem dos tipus:
·Mecànica o física: Quan l'alteració de la roca es deu a a la fragmentació.
·Química: Quan l'alteració de la roca es deu a la seva composició.
Els éssers vius contribuim a la meteorització exercint efectes mecànics o químics.
3.1 Meteorització mecànica
Comença amb un fenòmen intern; les roques es formen a una pressió elevada i quan s'erossionen els materials que pressionen, tendeixen a dilatar-se. Açò provoca fractures anomenades diàclasis.
L'alteració continua amb l'ampliació d'aquestes.
A partir d'açò podem distingir quatre maneres:
·Granitització i llescament per insolació: Es produeix a zones de canvis de temperatura bruscos. Pel matí es calfa i tendeix a dilatar-se i per la nit tendeix a contraure's. Depenent de la seua formació pateixen una meteorització o un altra; si la roca té diversos minerals aquestos es despeguen els uns i els altres produint granets(granitització). En canvi si la roca és homogènea i del mateix mineral, la part superficial es dil·lata més que l'interior i és trenca en forma de llesques.
·Criofractura o gelivació: Es causa per l'efecte del gel, ocórre en zones d'alta muntanya. L'aigua descongelada entra per l'esquerda i, per la nit, es congela, augmenta de volum i presiona a les parets de l'esquerda.
·Deflació del vent: El vent transporta granets d'arena a molta velocitat que al xocar amb les roques fan botar minerals d'aquesta. També es pot anomenar corrosió
·Efecte de les arrels: Les arrels de la vegetació creixen pels forats de les esquerdes però encara no fan pressió. Quan l'arbre creix a l'any vinent si que exerceix pressió. És una pressió molt menuda però molt continuada en el temps.
3.1 Meteorització química
Són les reaccions que ocorren als minerals i que faciliten la seua dissolució o suspensió en els agents de transport.
Trobem diversos tipus de meteorització química, entre ells:
·Dissolució directa: Ocorre en les roques salines com el guix o la Halita,produeix un paisatge de bladlands amb càrcaves.
·Oxidació: Els minerals de ferro són molt durs i resistents però al rovellar-se, l'òxid de ferro resultant és dissol fàcilment en aigua. Normalment el color marró del fang és òxid de ferro generalment.
·Descarbonatació: Reacció prèvia a la dissolució de les roques calcàrees. Consisteix en els següents pasos:
Diòxid de carboni ---reacciona amb---> Aigua } produïnt àcid carbònic---posteriorment reacciona amb el carbonat càlcic i forma---->bicarbonat càlcic.
·Hidròlosi: Reacció lenta entre el feldespat i els productes de dissociació de l'aigua.
Relació entre meteorització mecànica i química
Generalment sobre una roca actúa primer la meteorització mecànica, i quan la roca ja està fracturada, l'aigua entra per les esquerdes, i es produeix la meteorització química, que és més ràpida en els ambients humits.
Relació entre meteorització i erosió
Cal recordar la definició d'erosió: és l'alçament i la pérdua de materials del lloc on estaven. Per tant:
-Si hi ha meteorització i a continuació erosió sempre veurem roca pelada.
-Si hi ha meteorització però no hi ha erosió es forma el sòl.
Bibliografia
-Informació de: http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/d853151e-8a1d-40bf-b3a0-33430ca8956e/meteoritzaci.html
-Google Imatges
Examen 07/11/14 (Punts 1 i 2) Resum
Tema: Geodinàmica externa.
1.Introducció.
·Què entra i que ix de la Terra?
Es pot considerar que la matèria de la Terra roman estable desde fa molt de temps, per tant no ix quasi res.
Per contra,entra energia solar, principalment llum. La podem dividir en tres parts:
-Una és reflectida a l'espai (per això es veu brillar desde l'espai)
-Un altra part és absorbida per la superfície i transformada en calor.
-Un altra part és absorbida pels vegetals i acumulada en forma d'energia química en la biosfera.
·Una part torna a l'espai en forma de calor(llançada pels éssers vius)
·L'altra(més xicoteta) es fossilitza formant carbó i petroli.
Per tant, la Terra té un balanç energètic igual a 0; ni es calfa ni es gela.
1.Introducció.
·Què entra i que ix de la Terra?
Es pot considerar que la matèria de la Terra roman estable desde fa molt de temps, per tant no ix quasi res.
Per contra,entra energia solar, principalment llum. La podem dividir en tres parts:
-Una és reflectida a l'espai (per això es veu brillar desde l'espai)
-Un altra part és absorbida per la superfície i transformada en calor.
-Un altra part és absorbida pels vegetals i acumulada en forma d'energia química en la biosfera.
·Una part torna a l'espai en forma de calor(llançada pels éssers vius)
·L'altra(més xicoteta) es fossilitza formant carbó i petroli.
Per tant, la Terra té un balanç energètic igual a 0; ni es calfa ni es gela.
2.Cicle geològic
L'energia que entra en forma de llum ix en forma de calor. Aquesta transformació és la causant de totes les transformacions geològiques de la superfície de la Terra. Hi ha diferents manifestacions; corrents oceàniques, evaporació i cicle de l'aigua, moviment de masses d'aire. És el que s'anomena geodinàmica externa. Si només hi haguera geodinàmica externa la Terra seria plana.
A l'interior de la Terra hi ha energia calorífica i radioactiva que permet la formació de muntanyes i manté activa la dinàmica interna.
CICLE GEOLÒGIC--->composat per----->OROGÈNESI: Creació de muntanyes, produïda per l'energia interna de la Terra.
------>GLIPTOGÈNESI: Destrucció de muntanyes per aplanar la Terra., produïda per l'energia solar en totes les seues transformacions.
En ambdós casos intervé l'energia gravitatòria de la Terra
OROGÈNESI:
GLIPTOGÈNESI:
BIBLIOGRAFIA
-Imatges de Google
miércoles, 5 de noviembre de 2014
TMI 05/11/14
Avui ha sigut un dia molt productiu, ja que he estat fent la presentació. Actualment, ja tinc fets:
-Tema i títol
-Guió i Índex
-Banc d'Imatges
-Bibliografia.
Em falta acabar les diapostives i donar-li alguns retocs, però pense que em donarà temps de sobra.
-Tema i títol
-Guió i Índex
-Banc d'Imatges
-Bibliografia.
Em falta acabar les diapostives i donar-li alguns retocs, però pense que em donarà temps de sobra.
miércoles, 29 de octubre de 2014
TMI 29/10/14
Hui he estat fent el banc d'imatges, experiencia molt enriquidora i content pels resultats.
martes, 14 de octubre de 2014
L'ebola;conceptes bàsics i actualitat
L'ebola és un virus de la familia Filoviridae i gènere Filovirus.
Aquest nom prové del riu Ebola(República Democràtica del Congo), ja que es allà on va ser la primera vegada que va ser identificat, al 1976.
Encara no se sap l'origen d'aquest virus, però si que està ben clar que apareix per brots, que duen fuetejant el continent des del 1979.
Podriem dividir en dues fases l'avanç de l'enfermetat:
·ETAPA INICIAL: -Febra major a 38,6 graus
-Dolor de cap intens
-Falta d'apetit
-Malestar genera, sentir-se dèbil
-Dolor abdominal
-Dolor muscular
·ETAPA FINAL: -Convulsions
-Hemorragies
-Desorientació, pérdua de la memòria
-Tos, dolor de pit, dificultats per respirar
- Diarrea i vòmits
- Erupcions cutànies
De moment no s'ha trobat la cura, però si que s'ha produit una mena de vacuna, que si que ha funcionat en micos i ratolins.
DADES:
A continuació vos escric una série de dades que en són prou preocupants:
-Del brot que s'ha extés per Guinea, Sierra Leona, Liberia i Nigeria ja n'hi han 4024 morts i 8376 casos.
-La mortaldat d'aquest brot està actualment al 55%, encara que els nivells varien segons el país.
- El risc de que tornen a aparèixer brots és molt gran, estimen d'un 95%
CAS D'EBOLA A ESPANYA
Aquest succés va començar el 25 de septembre quan el sacerdot repatriat de zones en contacte amb l'ebola,( al estar malalt i contagiat) mor. Una de les enfermeres voluntàries, Teresa Romero, es va contagiar, al paréixer durant el procés de llevar-se el tratge protector.
CRÍTIQUES
Aquest contagi, i les seues mesures han acarreat diverses crítiques, que exposarem ací:
-Espanya no estava preparada per rebre pacients en ébola
-Els auxiliars d'infermeria no tenen suficient formació sobre aquest virus ni tenen els materials necessaris
-Segons el propi germà de l'infermera contagiada: "S'ha intentat tirar totes les culpes sobre Teresa"
-Els trages són insuficients per atendre el pacient.
-Aquest problema podria haver estat solucionat si s'haguera invertit més en investigació.
-Teresa va cridar diverses voltes quan es trobava malament, però els serveis sanitaris no feren cas fins la tercera vegada.
A més a més cal recordar que és el primer cas de contagi d'ebola a Europa
BIBLIOGRAFIA
-http://www.publico.es/politica/547369/el-gobierno-no-destina-un-solo-euro-a-buscar-la-cura-del-ebola
-http://elpais.com/tag/ebola/a/
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/08/actualidad/1412800362_996180.html
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/07/actualidad/1412677941_023208.html
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/11/actualidad/1413057730_304412.html
-http://www.elmundo.es/ciencia/2014/07/22/53ce8a33268e3ee8688b4589.html
-http://www.abc.es/salud/noticias/20140408/abci-claves-brote-virus-ebola-201404072224.html
-http://www.who.int/csr/don/2014_08_28_ebola/en/
-http://www.chilevision.cl/matinal/entrevista/infectologo-experto-explica-que-es-y-como-se-contagia-el-ebola/2014-10-13/090618.html
-http://www.rtve.es/noticias/20140812/muere-religioso-espanol-miguel-pajares-causa-del-ebola/991420.shtml
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_d%27Ebola
-http://elpais.com/elpais/2014/10/06/ciencia/1412625919_542299.html
-http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/09/27/actualidad/1411770395_325437.html
-http://elpais.com/tag/ebola/a/
Webs molt útils per aprendre més sobre l'ebola!
Aquest nom prové del riu Ebola(República Democràtica del Congo), ja que es allà on va ser la primera vegada que va ser identificat, al 1976.
Encara no se sap l'origen d'aquest virus, però si que està ben clar que apareix per brots, que duen fuetejant el continent des del 1979.
Podriem dividir en dues fases l'avanç de l'enfermetat:
·ETAPA INICIAL: -Febra major a 38,6 graus
-Dolor de cap intens
-Falta d'apetit
-Malestar genera, sentir-se dèbil
-Dolor abdominal
-Dolor muscular
·ETAPA FINAL: -Convulsions
-Hemorragies
-Desorientació, pérdua de la memòria
-Tos, dolor de pit, dificultats per respirar
- Diarrea i vòmits
- Erupcions cutànies
De moment no s'ha trobat la cura, però si que s'ha produit una mena de vacuna, que si que ha funcionat en micos i ratolins.
DADES:
A continuació vos escric una série de dades que en són prou preocupants:
-Del brot que s'ha extés per Guinea, Sierra Leona, Liberia i Nigeria ja n'hi han 4024 morts i 8376 casos.
-La mortaldat d'aquest brot està actualment al 55%, encara que els nivells varien segons el país.
- El risc de que tornen a aparèixer brots és molt gran, estimen d'un 95%
CAS D'EBOLA A ESPANYA
Aquest succés va començar el 25 de septembre quan el sacerdot repatriat de zones en contacte amb l'ebola,( al estar malalt i contagiat) mor. Una de les enfermeres voluntàries, Teresa Romero, es va contagiar, al paréixer durant el procés de llevar-se el tratge protector.
CRÍTIQUES
Aquest contagi, i les seues mesures han acarreat diverses crítiques, que exposarem ací:
-Espanya no estava preparada per rebre pacients en ébola
-Els auxiliars d'infermeria no tenen suficient formació sobre aquest virus ni tenen els materials necessaris
-Segons el propi germà de l'infermera contagiada: "S'ha intentat tirar totes les culpes sobre Teresa"
-Els trages són insuficients per atendre el pacient.
-Aquest problema podria haver estat solucionat si s'haguera invertit més en investigació.
-Teresa va cridar diverses voltes quan es trobava malament, però els serveis sanitaris no feren cas fins la tercera vegada.
A més a més cal recordar que és el primer cas de contagi d'ebola a Europa
BIBLIOGRAFIA
-http://www.publico.es/politica/547369/el-gobierno-no-destina-un-solo-euro-a-buscar-la-cura-del-ebola
-http://elpais.com/tag/ebola/a/
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/08/actualidad/1412800362_996180.html
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/07/actualidad/1412677941_023208.html
-http://politica.elpais.com/politica/2014/10/11/actualidad/1413057730_304412.html
-http://www.elmundo.es/ciencia/2014/07/22/53ce8a33268e3ee8688b4589.html
-http://www.abc.es/salud/noticias/20140408/abci-claves-brote-virus-ebola-201404072224.html
-http://www.who.int/csr/don/2014_08_28_ebola/en/
-http://www.chilevision.cl/matinal/entrevista/infectologo-experto-explica-que-es-y-como-se-contagia-el-ebola/2014-10-13/090618.html
-http://www.rtve.es/noticias/20140812/muere-religioso-espanol-miguel-pajares-causa-del-ebola/991420.shtml
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_d%27Ebola
-http://elpais.com/elpais/2014/10/06/ciencia/1412625919_542299.html
-http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/09/27/actualidad/1411770395_325437.html
-http://elpais.com/tag/ebola/a/
Webs molt útils per aprendre més sobre l'ebola!
jueves, 9 de octubre de 2014
TMI 09/10/14
Avui he fet l'índex del treball. És provisional, ja que quasi segur al llarg del treball l'aniré canviant i variant.
lunes, 6 de octubre de 2014
TMI Dia 01/10/14
Avui he estat buscant més webs, curiositats sobre aquest personatge, fotografies, enllaços, frases cèlebres...
He trobat prou llocs on fer recerca, així que el següent dia ja començaré a fer el índex.
Penge una frase que m'ha sorprés prou: Aquí no hay anticastristas, nos los comemos duros
He trobat prou llocs on fer recerca, així que el següent dia ja començaré a fer el índex.
Penge una frase que m'ha sorprés prou: Aquí no hay anticastristas, nos los comemos duros
martes, 23 de septiembre de 2014
Treball monográfic: dia 24/09/14
Avui ja he decidit de que vaig a fer el treball monogràfic; sobre Malcolm X.
Analitzaré durant aquest curs la seua obra, la seua vida i la seua repercussió al món i a la societat actual.
He extret dos o tres pàgines molt fiables que em serviran per la meua recerca.
Analitzaré durant aquest curs la seua obra, la seua vida i la seua repercussió al món i a la societat actual.
He extret dos o tres pàgines molt fiables que em serviran per la meua recerca.
domingo, 21 de septiembre de 2014
Paisatge
.JPG)
Aquesta imatge és del Bal de Chistau, situat al pirineu aragonès.
Bibliografia: Imatge estreta de Google Imatges
martes, 9 de septiembre de 2014
Treball monogràfic: Exercicis primer dia.
Ex.1
a)Fals
b)Vertader
c)Fals
d)Fals
e)Vertader
f)Vertader
Ex.2
Estudi efectuat sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o cinetífica general.
Ex.6
Les més fiables serien la e) i la b)
a)Fals
b)Vertader
c)Fals
d)Fals
e)Vertader
f)Vertader
Ex.2
Estudi efectuat sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o cinetífica general.
Ex.6
Les més fiables serien la e) i la b)
miércoles, 11 de junio de 2014
A fons amb el umami
Què és l'umami?
És l'anomenat cinquè sabor, a més de dolç, salat, amarg i àcid. Si bé la paraula umami, d'origen japonès, no té una traducció literal, podem interpretar-la com "saborós" o "deliciós". És justament en els països asiàtics on el tenen més assimilat i, encara que en la cuina occidental no és tan popular, tots ja ho hem experimentat.
El gust umami serviria per reconèixer aliments rics en proteïnes i aminoàcids, igual que el sabor dolç serveix per detectar els que tenen sacarosa i glucosa (aliments rics en energia), el salat per assegurar el correcte balanç d'electròlits, i els sabors amarg i àcid per protegir-nos contra la possible ingesta d'aliments tòxics, en mal estat, nocius o enverinats. Aquest gust seria com un agradable sabor carni o brou que deixa una sensació perllongada i que cobreix tota la llengua ia més indueix la salivació. El seu efecte fonamental és la capacitat d'equilibrar i arrodonir tot el sabor d'un plat, ja que potencia i realça el sabor agradable d'una gran quantitat d'aliments.
El gust umami es pot trobar en aliments rics en glutamat àcid, àcid inosínico i àcid guanílic. Els formatges curats (sobretot el parmesà), el pernil serrà, la carn crua, la cansalada, les anxoves, la crema de llet, la salsa de soja i les salses de peix del sud-est asiàtic, l'alga kombu, els tomàquets, els xampinyons, els espinacs, el te verd i moltes fruites madures tenen naturalment alts nivells de glutamat, GMP o IMP. A la cuina, cada vegada s'usa més el glutamat com a potenciador de sabor i forma part dels famosos ingredients "E" que veiem moltes vegades en els productes. El E620 és l'àcid glutàmic; el E621 és el glutamat monosòdic; el E622, el glutamat monopotàssic; el E623, el calci diglutamato; el E624, el glutamat monoamónico i el E625, el magnesi diglutamato.
És l'anomenat cinquè sabor, a més de dolç, salat, amarg i àcid. Si bé la paraula umami, d'origen japonès, no té una traducció literal, podem interpretar-la com "saborós" o "deliciós". És justament en els països asiàtics on el tenen més assimilat i, encara que en la cuina occidental no és tan popular, tots ja ho hem experimentat.
El gust umami serviria per reconèixer aliments rics en proteïnes i aminoàcids, igual que el sabor dolç serveix per detectar els que tenen sacarosa i glucosa (aliments rics en energia), el salat per assegurar el correcte balanç d'electròlits, i els sabors amarg i àcid per protegir-nos contra la possible ingesta d'aliments tòxics, en mal estat, nocius o enverinats. Aquest gust seria com un agradable sabor carni o brou que deixa una sensació perllongada i que cobreix tota la llengua ia més indueix la salivació. El seu efecte fonamental és la capacitat d'equilibrar i arrodonir tot el sabor d'un plat, ja que potencia i realça el sabor agradable d'una gran quantitat d'aliments.
El gust umami es pot trobar en aliments rics en glutamat àcid, àcid inosínico i àcid guanílic. Els formatges curats (sobretot el parmesà), el pernil serrà, la carn crua, la cansalada, les anxoves, la crema de llet, la salsa de soja i les salses de peix del sud-est asiàtic, l'alga kombu, els tomàquets, els xampinyons, els espinacs, el te verd i moltes fruites madures tenen naturalment alts nivells de glutamat, GMP o IMP. A la cuina, cada vegada s'usa més el glutamat com a potenciador de sabor i forma part dels famosos ingredients "E" que veiem moltes vegades en els productes. El E620 és l'àcid glutàmic; el E621 és el glutamat monosòdic; el E622, el glutamat monopotàssic; el E623, el calci diglutamato; el E624, el glutamat monoamónico i el E625, el magnesi diglutamato.
jueves, 22 de mayo de 2014
Resum sobre el vídeo "Sense Barreres"
Hui a classe ens hem dedicat principalment a vore el vídeo ·"Sense Barreres" que forma part d'una campanya impulsada pel Ministeri de Salut i Protecció Social de Colombia.
En aquest video, de primeres podem vore un reflexe de la societat:
Com una colla d'amics viu la seua vida sexual sense estar mínimament informat.
Ens expliquen principalment que cal estar informat abans de tindre l'acte sexual, que es pot utilitzar tot tipus d'instruments anticonceptius: anells, condons...
Que les decisions es deuen de prendre per parella, i no per individual per part de l'home.
A més a més hi han unes pastelles d'anti-concepció d'emergència per si de cas t'ha fallat el condó o situació pareguda.
jueves, 10 de abril de 2014
Formació de l'orina
Els renyons estan formats per unitats independents microoscòpiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de 3 procesos:
-1. La sang es filtra en la càpsula gràcies a la pressió sanguinia. Es calcula que pasen 180 litres diaris però només s'orina entre 2 o 3 litres. És el que anomenem la filtració.
-2. La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera, l'aigua dels túbuls i part de les substàncies profitoses. Aquest procés és la reabsorció.
-3. Altres substàncies es recuperen gràcies a que les cèl·lules de la pared del tub les bombegen a la sang gastant energia. Aquest procés es diu secreció.
La formació de l'orina consta de 3 procesos:
-1. La sang es filtra en la càpsula gràcies a la pressió sanguinia. Es calcula que pasen 180 litres diaris però només s'orina entre 2 o 3 litres. És el que anomenem la filtració.
-2. La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera, l'aigua dels túbuls i part de les substàncies profitoses. Aquest procés és la reabsorció.
-3. Altres substàncies es recuperen gràcies a que les cèl·lules de la pared del tub les bombegen a la sang gastant energia. Aquest procés es diu secreció.
martes, 1 de abril de 2014
Apunts de 01/04/14
Hui hem parlat sobre els renyons, en general. Coses a destacar:
-Els renyons, si els ficarem en línia recta, tindrien una longitud de 5000 cotxes.
-La sang entra per una artèria al glomerul. És un conjunt de capil·lars molt primets.
-La nefrona és com un embut però després té tubets molt embolicats.
-Els pulmons són la suma d'alvèols.
-Els renyons són la suma de nefrones
-Pel glomerul i pels tubuls pasen glòbuls blancs.
-Pels renyons pasen diàriament 1880 l de sang
-Per cada vegada que orines, llances 1 litre o fins i tot, 1,5 litres
-A vegades als renyons es fan acumulacions d'àcid úric
-El renyó fou el primer òrgan en transplantar-se i el que més transplantaments té actualment.
-Els renyons, si els ficarem en línia recta, tindrien una longitud de 5000 cotxes.
-La sang entra per una artèria al glomerul. És un conjunt de capil·lars molt primets.
-La nefrona és com un embut però després té tubets molt embolicats.
-Els pulmons són la suma d'alvèols.
-Els renyons són la suma de nefrones
-Pel glomerul i pels tubuls pasen glòbuls blancs.
-Pels renyons pasen diàriament 1880 l de sang
-Per cada vegada que orines, llances 1 litre o fins i tot, 1,5 litres
-A vegades als renyons es fan acumulacions d'àcid úric
-El renyó fou el primer òrgan en transplantar-se i el que més transplantaments té actualment.
domingo, 30 de marzo de 2014
Recorregut de la sang desde el meu dit cor de la mà esquerra fins el polze del peu dret.
La sang es troba al dit de la mà sense presió retorna, per venes que es van reunint fins formar les venes caves, la vena cava superior i inferior que entren a l'aurícula dreta(sense pressió, sense
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.
 |
sábado, 29 de marzo de 2014
Diferència entre arteries, venes i capil·lars
Les difèrencies entre ells són:
Artèries: Són vasos sanguinis de pared grossa i blanca. Son elàstiques i porten sang a pressió des del cor fins els òrgans. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.
Venes: Vasos sanguinis de color rosat de pared prima,plàstiques. Porten sang sense pressió des dels òrgans fins el cor. Entre una artèria i una vena del mateix ordre(per exemple al coll pugen les artèries carotides i baixen les venes jugulars).La vena és més ampla i de pared més prima.
Capil·lars: Són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial monoestratificats, pared molt prima. És l'únic lloc per on la sang pot travessar la pared per deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.
jueves, 20 de marzo de 2014
Christian Neethling Barnard
Christian Neethling Barnard fou un cirurgià cardiovascular que va passar a l'història per ser el primer en realitzar un transplant de cor humà.
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".
Fonts:
-Wikipedia Bernard
-Fotografies Google
jueves, 20 de febrero de 2014
Sistema sanitari cubà vs estadounidens
1.INTRODUCCIÓ
Hui vos presente un estudi sobre el Sistema Sanitari de Cuba. Abans de començar l'estudi he preguntat a 10 persones(anònimes) sobre quin pensaven que era millor sistema sanitari, el cubà o el d'Estats Units.
7 d'elles han dit que es el cubà, mentre que 3 han dit que el estadounidens.
Ara ho comprovarem
2.DADES
El sistema sanitari cubà és públic legislat pel Ministre de Salud Pública de Cuba, i segons la constitució de la República de Cuba, a l'article 50:
Tothom té dret a que siga atés i protegisca la seua salut. L'Estat garantitza aquest dret
Mentre que el sistema estadounidens és privat, però invirteix moltíssim en hospitals, ambulàncies...
Ara ho vorem en una serie de dades:
Població Esperança de vida Mortalitat Infantil(abans 5 anys) Gasto per Per.
Estats Units 318.000.000 76-81 7/1000 8608$
Cuba 11.271.000 76-80 6/1000 430$
Sobre aquestes dades, destaquen els gastos per persona, ara ho analitzarem millor.
Cuba:
Població atesa per la Sanitat: 99,1%
Doctor per habitants 1 metge per cada 170
Metge per habitants 1 metge per cada 159
Enfermera per habitants 126
Estomatòleg per habitants 1066
1 hospital per cada 39.410 habitants
7,3 llits per cada 1000 persones
Amputació de peus per malalties: 4,9 de cada 100000
Visites al metge per any: 10
Estats Units:
Població atesa per la Sanitat: 64,7%
Doctor per habitants ?
Metge per habitants 1 metge per cada 1000 habitants
Enfermera per habitants ?
Estomatòleg per habitants?
1 hospital per cada ?
3,1 llits per cada 100 persones
Amputació de peus per malalties: 36 de cada 100000
Visites al metge per any:4
3. CONCLUSIÓ
Estats Units gasta en total en sanitat(tant pública com privada) 470 vegades més que Cuba, a pesar de que atén soles al 64,7% de la població mentre que Cuba un 99,1%.
4.BIBLIOGRAFÍA
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&ved=0CDkQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.terra.com%2Fsalud%2Farticulo%2Fhtml%2Fsal2769.htm&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNFWxgUSIAqtZ2wCLORQFsJ_jKz6ew&sig2=Gn8sUIp2gsEJvpw7QxZmCw&bvm=bv.61725948,d.ZGU
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&ved=0CE4QFjAD&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FSistema_Nacional_de_Salud_(Cuba)&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNE0E_rVTU97q0HdqtSbVb8ibaSW5A&sig2=IncjFJbnHXD-D2_t1JB2-g&bvm=bv.61725948,d.ZGU
http://lapupilainsomne.wordpress.com/2013/12/13/datos-prueban-que-sistema-sanitario-de-cuba-es-superior-al-de-eeuu-por-que-lo-ocultan-video/
Hui vos presente un estudi sobre el Sistema Sanitari de Cuba. Abans de començar l'estudi he preguntat a 10 persones(anònimes) sobre quin pensaven que era millor sistema sanitari, el cubà o el d'Estats Units.
7 d'elles han dit que es el cubà, mentre que 3 han dit que el estadounidens.
Ara ho comprovarem
2.DADES
El sistema sanitari cubà és públic legislat pel Ministre de Salud Pública de Cuba, i segons la constitució de la República de Cuba, a l'article 50:
Tothom té dret a que siga atés i protegisca la seua salut. L'Estat garantitza aquest dret
Mentre que el sistema estadounidens és privat, però invirteix moltíssim en hospitals, ambulàncies...
Ara ho vorem en una serie de dades:
Població Esperança de vida Mortalitat Infantil(abans 5 anys) Gasto per Per.
Estats Units 318.000.000 76-81 7/1000 8608$
Cuba 11.271.000 76-80 6/1000 430$
Sobre aquestes dades, destaquen els gastos per persona, ara ho analitzarem millor.
Cuba:
Població atesa per la Sanitat: 99,1%
Doctor per habitants 1 metge per cada 170
Metge per habitants 1 metge per cada 159
Enfermera per habitants 126
Estomatòleg per habitants 1066
1 hospital per cada 39.410 habitants
7,3 llits per cada 1000 persones
Amputació de peus per malalties: 4,9 de cada 100000
Visites al metge per any: 10
Estats Units:
Població atesa per la Sanitat: 64,7%
Doctor per habitants ?
Metge per habitants 1 metge per cada 1000 habitants
Enfermera per habitants ?
Estomatòleg per habitants?
1 hospital per cada ?
3,1 llits per cada 100 persones
Amputació de peus per malalties: 36 de cada 100000
Visites al metge per any:4
3. CONCLUSIÓ
Estats Units gasta en total en sanitat(tant pública com privada) 470 vegades més que Cuba, a pesar de que atén soles al 64,7% de la població mentre que Cuba un 99,1%.
4.BIBLIOGRAFÍA
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&ved=0CDkQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.terra.com%2Fsalud%2Farticulo%2Fhtml%2Fsal2769.htm&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNFWxgUSIAqtZ2wCLORQFsJ_jKz6ew&sig2=Gn8sUIp2gsEJvpw7QxZmCw&bvm=bv.61725948,d.ZGU
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&ved=0CE4QFjAD&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FSistema_Nacional_de_Salud_(Cuba)&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNE0E_rVTU97q0HdqtSbVb8ibaSW5A&sig2=IncjFJbnHXD-D2_t1JB2-g&bvm=bv.61725948,d.ZGU
http://lapupilainsomne.wordpress.com/2013/12/13/datos-prueban-que-sistema-sanitario-de-cuba-es-superior-al-de-eeuu-por-que-lo-ocultan-video/
martes, 28 de enero de 2014
Dieta primer dia
200 grams de llet
100 grams de galetes
150 grams bocata
25 grams de suc
50 grams barreta energètica
100 grams de suc
500 grams del dinar
200 grams de llet
100 grams de galetes
500 grams de sopar
____________________________
1825 grams he menjat avui, sense contar l'aigua que he pres, això quant seria Pedro?
100 grams de galetes
150 grams bocata
25 grams de suc
50 grams barreta energètica
100 grams de suc
500 grams del dinar
200 grams de llet
100 grams de galetes
500 grams de sopar
____________________________
1825 grams he menjat avui, sense contar l'aigua que he pres, això quant seria Pedro?
sábado, 11 de enero de 2014
Video treballat a classe
Ací vos presente el treball de biologia sobre el vídeo del Fluxe Sanguini:
Al vídeo trobem la corrent sanguinea, que de sobte, es invadida pels virus, aquestos ataquen al CD4. Al cap de poc les molècules(ja que el CD4 són molècules) moren.
La presència dels virus atrau als macròfags, que quan es troben amb els virus, els fagociten.
Els CD4 que han sobreviscut reben la notícia de que hi ha virus gràcies als macròfags.
Aquestos, paralelament informen al linfòcit B i el linfòcit CD8.
El CD8 ix de la circulació i elimina les cèl·lules infectades, mentre que el linfòcit B va al gangli i produeix anticossos, que entren en la corrent sanguinea.
Els anticossos neutralitzen els virusi el macròfag els elimina finalment.
martes, 7 de enero de 2014
Història de la Coca-Cola
La Coca-Cola fou creada en 1855 per John Pemberton a la ciutat d'Atlanta, Geòrgia. Al principi estava format per una barreja de fulles de coca i llavors de cola, amb els que volia fer una medicina que alleujara el mal de cap i dissimulara les nàusses. Pel seu bon sabor, va començar a vendres en botigues d'Estats Units.
La Coca-Cola és saludable?
1. Provoca obesitat pel seu alt contingut en sucre.
2. Pot causar la corrosió dels dents pel seu contingut en àcid fosfòric, o la desmineralització
3. Cal tindre en compte que la Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté Ciclamat de Sodi, que produeix càncer.
Opinió personal: La Coca-Cola és una beguda que podem prendre quan ens trobem amb mal de cap, encara que amb moderació, un got al dia com a molt, és el meu consell
Fonts: https://www.google.es/search?q=Coca+cola&oq=Coca+cola&aqs=chrome..69i57j0l5.5350j0j8&sourceid=chrome&espv=210&es_sm=93&ie=UTF-8#
Viquipèdia
La Coca-Cola és saludable?
1. Provoca obesitat pel seu alt contingut en sucre.
2. Pot causar la corrosió dels dents pel seu contingut en àcid fosfòric, o la desmineralització
3. Cal tindre en compte que la Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté Ciclamat de Sodi, que produeix càncer.
Opinió personal: La Coca-Cola és una beguda que podem prendre quan ens trobem amb mal de cap, encara que amb moderació, un got al dia com a molt, és el meu consell
Fonts: https://www.google.es/search?q=Coca+cola&oq=Coca+cola&aqs=chrome..69i57j0l5.5350j0j8&sourceid=chrome&espv=210&es_sm=93&ie=UTF-8#
Viquipèdia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)