La meteorització és l'alteració de la roca, principalment degut a agents atmosfèrics.
Dins de la meteorització, trobem dos tipus:
·Mecànica o física: Quan l'alteració de la roca es deu a a la fragmentació.
·Química: Quan l'alteració de la roca es deu a la seva composició.
Els éssers vius contribuim a la meteorització exercint efectes mecànics o químics.
3.1 Meteorització mecànica
Comença amb un fenòmen intern; les roques es formen a una pressió elevada i quan s'erossionen els materials que pressionen, tendeixen a dilatar-se. Açò provoca fractures anomenades diàclasis.
L'alteració continua amb l'ampliació d'aquestes.
A partir d'açò podem distingir quatre maneres:
·Granitització i llescament per insolació: Es produeix a zones de canvis de temperatura bruscos. Pel matí es calfa i tendeix a dilatar-se i per la nit tendeix a contraure's. Depenent de la seua formació pateixen una meteorització o un altra; si la roca té diversos minerals aquestos es despeguen els uns i els altres produint granets(granitització). En canvi si la roca és homogènea i del mateix mineral, la part superficial es dil·lata més que l'interior i és trenca en forma de llesques.
·Criofractura o gelivació: Es causa per l'efecte del gel, ocórre en zones d'alta muntanya. L'aigua descongelada entra per l'esquerda i, per la nit, es congela, augmenta de volum i presiona a les parets de l'esquerda.
·Deflació del vent: El vent transporta granets d'arena a molta velocitat que al xocar amb les roques fan botar minerals d'aquesta. També es pot anomenar corrosió
·Efecte de les arrels: Les arrels de la vegetació creixen pels forats de les esquerdes però encara no fan pressió. Quan l'arbre creix a l'any vinent si que exerceix pressió. És una pressió molt menuda però molt continuada en el temps.
3.1 Meteorització química
Són les reaccions que ocorren als minerals i que faciliten la seua dissolució o suspensió en els agents de transport.
Trobem diversos tipus de meteorització química, entre ells:
·Dissolució directa: Ocorre en les roques salines com el guix o la Halita,produeix un paisatge de bladlands amb càrcaves.
·Oxidació: Els minerals de ferro són molt durs i resistents però al rovellar-se, l'òxid de ferro resultant és dissol fàcilment en aigua. Normalment el color marró del fang és òxid de ferro generalment.
·Descarbonatació: Reacció prèvia a la dissolució de les roques calcàrees. Consisteix en els següents pasos:
Diòxid de carboni ---reacciona amb---> Aigua } produïnt àcid carbònic---posteriorment reacciona amb el carbonat càlcic i forma---->bicarbonat càlcic.
·Hidròlosi: Reacció lenta entre el feldespat i els productes de dissociació de l'aigua.
Relació entre meteorització mecànica i química
Generalment sobre una roca actúa primer la meteorització mecànica, i quan la roca ja està fracturada, l'aigua entra per les esquerdes, i es produeix la meteorització química, que és més ràpida en els ambients humits.
Relació entre meteorització i erosió
Cal recordar la definició d'erosió: és l'alçament i la pérdua de materials del lloc on estaven. Per tant:
-Si hi ha meteorització i a continuació erosió sempre veurem roca pelada.
-Si hi ha meteorització però no hi ha erosió es forma el sòl.
Bibliografia
-Informació de: http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/d853151e-8a1d-40bf-b3a0-33430ca8956e/meteoritzaci.html
-Google Imatges
No hay comentarios:
Publicar un comentario