viernes, 29 de mayo de 2015

La panspèrmia

La panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra fou per orígen extraterrestre.
Suggereix que la vida ve de llavors que repartiren els extraterrestres a tot l'univers i ací va germinar.
És una teoria que actualment pot pareixer-nos poc realista, però que a la seva època tingueren prou acceptació.
Aquestes idees tenen el seu orígen en algunes consideracions que va tindre el filòsof grec Anaxàgores. Personalitats com el químic suec Svante August Arrhenius o l'astrònom Fred Hoyle foren ferms defensors d'aquesta teoria.
El major inconvenient d'aquesta teoria és que no resol el problema inicial de com va sorgir la vida, si no que es limita a moure  la responsabilitat de l'origen cap a un altre lloc.














Curiositat:

Un altre fet que es vincula amb la panspèrmia és l'estranya pluja que va caure sobre la província de Kerala, a l'Índia, entre juliol i setembre de l'any 2001. L'esmentada pluja, de color vermell, que en alguns casos semblava sang, contenia cèl·lules aparentment sense ADN, amb un aspecte molt similar als eritròcits de la sang humana. Godfrey Louis, ajudat pels seus estudiants, van recollir mostres de l'esmentada pluja i van concloure que les cèl·lules van provenir de l'espai exterior a través d'un cometa, la qual cosa, en síntesi, significa que la pluja vermella de Kerala seria una prova de la panspèrmia.
A ell es va afegir Chandra Wickramasinghe, company de Fred Hoyle, que va donar suport a la teoria de la panspèrmia. Ell mateix afirma haver trobat l'ADN a les cèl·lules de l'esmentada pluja. Això és negat pel microbiòleg Milton Wainwrigh, que no va trobar rastres de l'ADN i que afirma que la pluja vermella va provenir d'algues des del terra. Tanmateix, l'esmentada hipòtesi no és sustentable per la massa de la pluja, que es calcula en unes 50 tones.

El govern indi va concloure, en un informe, que la pluja va ser causada per espores d'algues o fongs que d'alguna manera van ser aixecades del terra i després van caure amb la pluja. Però s'ha d'observar que les cèl·lules de les algues i fongs tenen ADN. La controvèrsia continua.
Bibliografia:
-Wikipedia
-Apunts biologia
-Altres fonts



martes, 28 de abril de 2015

Què és l'antropologia?

L'antropologia és la ciència que estudia l'ésser humà d'una manera holística( es tracta d'analitzar una cosa en el seu tot, es a dir, tenin en compte tots els factors). Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i les ciències socials i humanes, així com la filosofia.

(Aniré ampliant)

miércoles, 25 de marzo de 2015

TMI 25/03/15

Avui a classe hem fet front a una serie d'imprevistos que ens han complicat el funcionament de la classe, ordinadors que no carreguen, ratolins que no van, teclats amb signes canviats, a\o m-ocorre a mi com podeu comprovar.
Encara aixi hem pogut continuar, i jo, he pogut finalitzar la portada, encara que em queda molta feina per fer. Se m-ha ocorregut durant el transcurs de la classe que podria fer una especie d-homenatge a Malcolm X, ja que fa poc que va morir. Ho anire comentant per aci

NO HI HA ACCENTS PERQUE EL TECLAT NO VA

miércoles, 11 de marzo de 2015

TMI 11/03/15

Hui hem comen\at el vertader treball monografic, i he estat pensant quin estil donar/li a la portada

domingo, 1 de marzo de 2015

Gregor Mendel

Gregor Mendel nasqué el 20 de juliol de 1822 a l'Imperi Austríac i va morir el 6 de gener de 1884 a l'Imperi Austrohongarès.
Fou un religiós agustí i naturalista. Va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot açò i els seus resultats el va publicar en un llibre, però no va tindre cap impacte en aquell moment.
No fou fins el 1900 (16 anys després de la seva mort) que el seu treball fou difós per Hugo de Vries, Correns i Tschermak. A partir d'aquest moment fou considerat el pare de la gènetica.

Lleis de Mendel/Genètica Mendeliana

Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.
Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

Font: Viquipèdia


Article

Article molt interessant el que acabe de trobar, i que considere, d'obligada lectura. Et fa plantejar-te moltes coses. Molt recomanable.

http://revistareplicante.com/manipulacion-genetica-humana/

sábado, 28 de febrero de 2015

Ovella Dolly

L'ovella Dolly fou el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta. Els seus científics "creadors" foren Ian Wilmut i Keight Campbell.
Va nàixer el 5 de juliol de de 1996, tot i que el seu naixement fou anunciat, sis mesos després.
Dolly va créixer a l'Institut de Roslin i va ser encreuat en una ovella mascle de classe Welsh Mountain. Fruit d'aquest encreuament van néixer sis cries; anomenades Bonnie, Sally, Rosie, Lucy, Darcy i Cotton.
Als cinc anys, Dolly desenvolupa artritis i comença a caminar dolorosament, sent tratada exitosament amb pastilles antiflogístiques.
Finalment, el 14 de febrer de 2003, Dolly fou sacrificada degut a una enfermetat progressiva pulmonar.
Les restes disecades de Dolly es troben exposades en el museu reial d'Escòcia.
Fou un avanç enorme per a la ciència i suposa un gran canvi