Fou un religiós agustí i naturalista. Va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot açò i els seus resultats el va publicar en un llibre, però no va tindre cap impacte en aquell moment.
No fou fins el 1900 (16 anys després de la seva mort) que el seu treball fou difós per Hugo de Vries, Correns i Tschermak. A partir d'aquest moment fou considerat el pare de la gènetica.
Lleis de Mendel/Genètica Mendeliana
Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.
Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
Font: Viquipèdia
És un post molt interesant, perquè et permet aprendre coses d'una persona e la qual estàs estudiant les seues lleis.
ResponderEliminar