miércoles, 11 de marzo de 2015
TMI 11/03/15
Hui hem comen\at el vertader treball monografic, i he estat pensant quin estil donar/li a la portada
domingo, 1 de marzo de 2015
Gregor Mendel
Gregor Mendel nasqué el 20 de juliol de 1822 a l'Imperi Austríac i va morir el 6 de gener de 1884 a l'Imperi Austrohongarès.
Fou un religiós agustí i naturalista. Va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot açò i els seus resultats el va publicar en un llibre, però no va tindre cap impacte en aquell moment.
No fou fins el 1900 (16 anys després de la seva mort) que el seu treball fou difós per Hugo de Vries, Correns i Tschermak. A partir d'aquest moment fou considerat el pare de la gènetica.
Lleis de Mendel/Genètica Mendeliana
Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.
Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
Font: Viquipèdia
Fou un religiós agustí i naturalista. Va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot açò i els seus resultats el va publicar en un llibre, però no va tindre cap impacte en aquell moment.
No fou fins el 1900 (16 anys després de la seva mort) que el seu treball fou difós per Hugo de Vries, Correns i Tschermak. A partir d'aquest moment fou considerat el pare de la gènetica.
Lleis de Mendel/Genètica Mendeliana
Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.
Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
Font: Viquipèdia
Article
Article molt interessant el que acabe de trobar, i que considere, d'obligada lectura. Et fa plantejar-te moltes coses. Molt recomanable.
http://revistareplicante.com/manipulacion-genetica-humana/
http://revistareplicante.com/manipulacion-genetica-humana/
sábado, 28 de febrero de 2015
Ovella Dolly
L'ovella Dolly fou el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta. Els seus científics "creadors" foren Ian Wilmut i Keight Campbell.
Va nàixer el 5 de juliol de de 1996, tot i que el seu naixement fou anunciat, sis mesos després.
Dolly va créixer a l'Institut de Roslin i va ser encreuat en una ovella mascle de classe Welsh Mountain. Fruit d'aquest encreuament van néixer sis cries; anomenades Bonnie, Sally, Rosie, Lucy, Darcy i Cotton.
Als cinc anys, Dolly desenvolupa artritis i comença a caminar dolorosament, sent tratada exitosament amb pastilles antiflogístiques.
Finalment, el 14 de febrer de 2003, Dolly fou sacrificada degut a una enfermetat progressiva pulmonar.
Les restes disecades de Dolly es troben exposades en el museu reial d'Escòcia.
Fou un avanç enorme per a la ciència i suposa un gran canvi
Va nàixer el 5 de juliol de de 1996, tot i que el seu naixement fou anunciat, sis mesos després.
Dolly va créixer a l'Institut de Roslin i va ser encreuat en una ovella mascle de classe Welsh Mountain. Fruit d'aquest encreuament van néixer sis cries; anomenades Bonnie, Sally, Rosie, Lucy, Darcy i Cotton.
Als cinc anys, Dolly desenvolupa artritis i comença a caminar dolorosament, sent tratada exitosament amb pastilles antiflogístiques.
Finalment, el 14 de febrer de 2003, Dolly fou sacrificada degut a una enfermetat progressiva pulmonar.
Les restes disecades de Dolly es troben exposades en el museu reial d'Escòcia.
Fou un avanç enorme per a la ciència i suposa un gran canvi
Bessons
Els bessons són individus que han compartit úter durant l'embaràs i que neixen al mateix part. Hi ha factors que predisposen a tenir bessons, com per exemple, antecedents genètics.
Els bessons poden ser:
-Univitel·lins: s'originen quan l'embrió format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que comparteixen placenta. Procedeixen del mateix espermatozoide i òvul, tenen els mateixos gens i per tant són genèticament clons.
- Bivitel·lins: s'originen quan dos òvuls distints són fecundats per dos espermatozoides. Poden ser de distint sexe. Només esdevé quan l'ovari expulsa dos òvuls alhora.
Curiositat: Les tribus africanes com la ioruba o la hausa tenen més possibilitats de tindre bessons.
Els bessons poden ser:
-Univitel·lins: s'originen quan l'embrió format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que comparteixen placenta. Procedeixen del mateix espermatozoide i òvul, tenen els mateixos gens i per tant són genèticament clons.
- Bivitel·lins: s'originen quan dos òvuls distints són fecundats per dos espermatozoides. Poden ser de distint sexe. Només esdevé quan l'ovari expulsa dos òvuls alhora.
Curiositat: Les tribus africanes com la ioruba o la hausa tenen més possibilitats de tindre bessons.
martes, 9 de diciembre de 2014
sábado, 29 de noviembre de 2014
El Chichonal; els seus origens
El Chichonal és un volcà que es localitza a México, concretament al nord-oest de l'Estat Mexicà de Chiapas.
Es caracteritza per ser un volcà estratificat, es a dir, és un volcà amb una activitat molt letal, ja que no llença lava, sino cendra i gassos.
Aquest volcà es formà pel conjunt de capes de lava, cendra i altres materials que van anar sent arruixades per erupcions repetides a través de fractures o esquerdes dels estractes sedimentaris i calcaris de la regió.
La primera erupció fou al 1982. Abans de l'erupció, el volcà mesurava 1260 metres, i després, 1060 metres. L'erupció fou provocada per un terratrèmol de 3,5 graus en l'escala Ritcher. Va provocar greus danys materials, i molts morts, encara que no se sap la quantitat exacta.
A continuació deixe una série de fotografies i enllaços interesants:
La primera erupció fou al 1982. Abans de l'erupció, el volcà mesurava 1260 metres, i després, 1060 metres. L'erupció fou provocada per un terratrèmol de 3,5 graus en l'escala Ritcher. Va provocar greus danys materials, i molts morts, encara que no se sap la quantitat exacta.
A continuació deixe una série de fotografies i enllaços interesants:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)