Formació de l'orina

Els renyons estan formats per unitats independents microoscòpiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de 3 procesos:
-1. La sang es filtra en la càpsula gràcies a la pressió sanguinia. Es calcula que pasen 180 litres diaris però només s'orina entre 2 o 3 litres. És el que anomenem la filtració.
-2. La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera, l'aigua dels túbuls i part de les substàncies profitoses. Aquest procés és la reabsorció.
-3. Altres substàncies es recuperen gràcies a que les cèl·lules de la pared del tub les bombegen a la sang gastant energia. Aquest procés es diu secreció.

Apunts de 01/04/14

Hui hem parlat sobre els renyons, en general. Coses a destacar:
-Els renyons, si els ficarem en línia recta, tindrien una longitud de 5000 cotxes.
-La sang entra per una artèria al glomerul. És un conjunt de capil·lars molt primets.
-La nefrona és com un embut però després té tubets molt embolicats.
-Els pulmons són la suma d'alvèols.
-Els renyons són la suma de nefrones
-Pel glomerul i pels tubuls pasen glòbuls blancs.
-Pels renyons pasen diàriament 1880 l de sang
-Per cada vegada que orines, llances 1 litre o fins i tot, 1,5 litres
-A vegades als renyons es fan acumulacions d'àcid úric
-El renyó fou el primer òrgan en transplantar-se i el que més transplantaments té actualment.

Recorregut de la sang desde el meu dit cor de la mà esquerra fins el polze del peu dret.

La sang es troba al dit de la mà sense presió retorna, per venes que es van reunint fins formar les venes caves, la vena cava superior i inferior que entren a l'aurícula dreta(sense pressió, sense
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.

Diferència entre arteries, venes i capil·lars

Les difèrencies entre ells són:

Artèries: Són vasos sanguinis de pared grossa i blanca. Son elàstiques i porten sang a pressió des del cor fins els òrgans. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.

Venes: Vasos sanguinis de color rosat de pared prima,plàstiques. Porten sang sense pressió des dels òrgans fins el cor. Entre una artèria i una vena del mateix ordre(per exemple al coll pugen les artèries carotides i baixen les venes jugulars).La vena és més ampla i de pared més prima.

Capil·lars: Són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial monoestratificats, pared molt prima. És l'únic lloc per on la sang pot travessar la pared per deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.

Christian Neethling Barnard

Christian Neethling Barnard fou un cirurgià cardiovascular que va passar a l'història per ser el primer en realitzar un transplant de cor humà.
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard  va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".

Fonts:

-Wikipedia Bernard

-Fotografies Google

Sistema sanitari cubà vs estadounidens

1.INTRODUCCIÓ

Hui vos presente un estudi sobre el Sistema Sanitari de Cuba. Abans de començar l'estudi he preguntat a 10 persones(anònimes) sobre quin pensaven que era millor sistema sanitari, el cubà o el d'Estats Units.
7 d'elles han dit que es el cubà, mentre que 3 han dit que el estadounidens.
Ara ho comprovarem

2.DADES

El sistema sanitari cubà és públic legislat pel Ministre de Salud Pública de Cuba, i segons la constitució de la República de Cuba, a l'article 50:

Tothom té dret a que siga atés i protegisca la seua salut. L'Estat garantitza aquest dret

Mentre que el sistema estadounidens és privat, però invirteix moltíssim en hospitals, ambulàncies...

Ara ho vorem en una serie de dades:

                      Població         Esperança de vida  Mortalitat Infantil(abans 5 anys)  Gasto per Per.
Estats Units  318.000.000   76-81                       7/1000                                              8608$
Cuba              11.271.000     76-80                       6/1000                                              430$

Sobre aquestes dades, destaquen els gastos per persona, ara ho analitzarem millor.

Cuba:

Població atesa per la Sanitat: 99,1%
Doctor per habitants 1 metge per cada 170
Metge per habitants 1 metge per cada 159
Enfermera per habitants 126
Estomatòleg per habitants 1066
1 hospital per cada 39.410 habitants
7,3 llits per cada 1000 persones
Amputació de peus per malalties: 4,9 de cada 100000
Visites al metge per any: 10


Estats Units:

Població atesa per la Sanitat: 64,7%
Doctor per habitants ?
Metge per habitants 1 metge per cada 1000 habitants
Enfermera per habitants ?
Estomatòleg per habitants?
1 hospital per cada ?
3,1 llits per cada 100 persones
Amputació de peus per malalties: 36 de cada 100000
Visites al metge per any:4

3. CONCLUSIÓ

Estats Units gasta en total en sanitat(tant pública com privada) 470 vegades més que Cuba, a pesar de que atén soles al 64,7% de la població mentre que Cuba un 99,1%.

4.BIBLIOGRAFÍA

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&ved=0CDkQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.terra.com%2Fsalud%2Farticulo%2Fhtml%2Fsal2769.htm&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNFWxgUSIAqtZ2wCLORQFsJ_jKz6ew&sig2=Gn8sUIp2gsEJvpw7QxZmCw&bvm=bv.61725948,d.ZGU

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&ved=0CE4QFjAD&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FSistema_Nacional_de_Salud_(Cuba)&ei=PG4GU_TpE6SO7QaB3IHQDA&usg=AFQjCNE0E_rVTU97q0HdqtSbVb8ibaSW5A&sig2=IncjFJbnHXD-D2_t1JB2-g&bvm=bv.61725948,d.ZGU

http://lapupilainsomne.wordpress.com/2013/12/13/datos-prueban-que-sistema-sanitario-de-cuba-es-superior-al-de-eeuu-por-que-lo-ocultan-video/

Dieta primer dia

200 grams de llet
100 grams de galetes
150 grams bocata
25 grams de suc
50 grams barreta energètica
100 grams de suc
500 grams del dinar
200 grams de llet
100 grams de galetes
500 grams de sopar
____________________________

1825 grams he menjat avui, sense contar l'aigua que he pres, això quant seria Pedro?