El Chichonal; els seus origens

El Chichonal és un volcà que es localitza a México, concretament al nord-oest de l'Estat Mexicà de Chiapas.

Es caracteritza per ser un volcà estratificat, es a dir, és un volcà amb una activitat molt letal, ja que no llença lava, sino cendra i gassos.

Aquest volcà es formà pel conjunt de capes de lava, cendra i altres materials que van anar sent arruixades per erupcions repetides a través de fractures o esquerdes dels estractes sedimentaris i calcaris de la regió.
La primera erupció fou al 1982. Abans de l'erupció, el volcà mesurava 1260 metres, i després, 1060 metres. L'erupció fou provocada per un terratrèmol de 3,5 graus en l'escala Ritcher. Va provocar greus danys materials, i molts morts, encara que no se sap la quantitat exacta.
A continuació deixe una série de fotografies i enllaços interesants:

Com es formaren les ries gallegues?

Les ries gallegues les podriem dividir en tres grups:
-Las Baixas; es crearen fa 110 milions d'anys.
-Las Altas; es crearen fa 25 milions d'anys.
-Las Medias; es crearen fa 5 milions d'anys.

Foren anomenades per Ferdinand Von Richthofen l'any 1886. Les ries són un accident geogràfic format per l'inundació marina del curs final d'un riu. Normalment una ria es forma, o bé per l'afonament de la vora costera, o bé per una pujada del nivell del mar. A tot açò, en Galícia cal afegir-li un altre factor determinant: l'inundació del curs final del riu a causa de la pujada del nivell del mar, que fou provocat per la fusió de l'aigua dels pols. Va ocòrrer en un moment en que l'escorça terrestre gallega s'estava alçant, fet que resulta paradòxic.

Fonts d'informació:

-http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2013/03/31/formaron-rias-gallegas
/0003_201303G31P27991.htm

Què és l'astenosfera?

L'astenosfera és una capa del mantell, a una profunditat entre 50 i 200 km, on les ones sísmiques es propaguen molt poc a poc.

CARACTERÍSTIQUES:

Es tracta d'una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixen importants corrents de convecció, cosa que provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera (engloba l'escorça i una part del mantell superior).

La temperatura dels materials que componen l'astenosfera tendeix a ser just per sota del seu punt de pressió.
Tenen una qualitat semblant al plàstic o al vidre.

Astenosfera, en realitat significa "capa dèbil" i fou descoberta pel geòleg Joseph Barrell l'any 1914.

Fonts d'informació:

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Astenosfera

Per què l'Antàrtida és un continent i el pol nord no?

Perquè el Pol Nord, al contrari que l'Antàrtida, no té absolutament res de terra sòlida. L'Antàrtida és un continent cobert per un glaciar de 5.000.000 Km 2, en canvi el Pol Nord són les restes d'una glaciació.
Per tant, si hi haguera una época de desglaç, el Pol Nord desapareixeria però l'Antàrtida no, ja que aquesta es presentaria com una terra sòlida.

Fonts:

-Google Imatges
-Yahoo Respuestas (https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080604093346AAQGXeT)
-Coneixements donats a classe

Com diferenciem una roca volcànica d'una plutònica?

1.INTRODUCCIÓ

Sabem que les roques magmàtiques són aquelles que es formen a partir del refredament del magma. També sabem que aquestes roques es divideixen en dos grups; les volcàniques i les plutòniques.
Com les podem diferenciar a simple vista? Aquest dubte el resoldrem avui.

2.EXPLICACIÓ

Les roques volcàniques es formen per un refredament molt ràpid a travès dels volcans, i es caracteritzen per tindre minerals amb gra fi, tindre una estructura porosa, estar formades per diversos minerals, encara que són d'estructura uniforme, sense canvis ni varietats. Exemples: riolita, dacita, andesita.
Les roques plutòniques es formen per un refredament molt lent i a gran profunditat. Es caracteritzen per estar formades per grans cristalls de minerals purs, tindre una textura granulosa i heterogènea a simple vista. Són les més abundants a la Terra, i són exemples d'aquest tipus la sienita, la diorita i el granit.

Volcànica

Plutònica

Fonts d'informació:

-Wikipedia
-Yahoo Respuestas
-Coneixements propis

Alfred Wegener i la deriva continental

Ací deixe un petit resum sobre la deriva continental i el seu creador.
Fonts: Wikipedia i Google Imatges

https://docs.google.com/presentation/d/1iKojkEzer3QHgmqz0LXROTo1ypbh5JdQelnTflcWtEA/edit?usp=sharing

Treball Monogràfic 1r Avaluació

Bona vesprada, confirme que ja he acabat els requisits necessaris per al TMI del primer trimestre. Deixe ací l'enllaç per si voleu pegar-li una ullada (no està acabat)
https://docs.google.com/presentation/d/1iXBiQjS36vu6uOGCHz97WnOR6plowUKdNZPEJkXGfe0/edit?usp=sharing

Examen 10/11/14 (Punt 4) Resum

Erosió, transport i sedimentació

-L'erosió és el desplaçament de materials del lloc on estan. En realitat, el procés és soles un instant, ja que a partir d'ací l'anomenem transport. Quan l'agent de transport perd energia i diposita els materials desplaçats s'anomena sedimentació.                                                                        
-El transport depén de l'agent geològic i es poden classificar en:
 ·Agents de transport selectiu: Són els rius, la mar i el vent. Transporten a diferents velocitats materials de diferent mida. Com a conseqüència es formen roques sedimentàries(argiles, arenisques, conglomerats...)
 ·Agents de transport no selectiu: Són les glaceres o els torrents que transporten distints materials de distintes mides a la mateixa velocitat.


Energia capacitat i càrrega

La capacitat i la càrrega depenen en l'últim moment de l'energia de l'agent.
L'energia d'un riu, per exemple, depén de si aquest té molt cabal o molta velocitat.
La velocitat depén del pendent
La càrrega és la quantitat de material que transporta un riu.
La capacitat és la quantitat de material que pot transportar un riu.

Examen 10/11/14 (Punt 3)

3.Meteorització

La meteorització és l'alteració de la roca, principalment degut a agents atmosfèrics.
Dins de la meteorització, trobem dos tipus:
·Mecànica o física: Quan l'alteració de la roca es deu a a la fragmentació.
·Química: Quan l'alteració de la roca  es deu a la seva composició.

Els éssers vius contribuim a la meteorització exercint efectes mecànics o químics.

3.1 Meteorització mecànica

Comença amb un fenòmen intern; les roques es formen a una pressió elevada i quan s'erossionen els materials que pressionen, tendeixen a dilatar-se. Açò provoca fractures anomenades diàclasis.
L'alteració continua amb l'ampliació d'aquestes.
A partir d'açò podem distingir quatre maneres:
·Granitització i llescament per insolació: Es produeix a zones de canvis de temperatura bruscos. Pel matí es calfa i tendeix a dilatar-se i per la nit tendeix a contraure's. Depenent de la seua formació pateixen una meteorització o un altra; si la roca té diversos minerals aquestos es despeguen els uns i els altres produint granets(granitització). En canvi si la roca és homogènea i del mateix mineral, la part superficial es dil·lata més que l'interior i és trenca en forma de llesques.
·Criofractura o gelivació: Es causa per l'efecte del gel, ocórre en zones d'alta muntanya. L'aigua descongelada entra per l'esquerda i, per la nit, es congela, augmenta de volum i presiona a les parets de l'esquerda.
·Deflació del vent: El vent transporta granets d'arena a molta velocitat que al xocar amb les roques fan botar minerals d'aquesta. També es pot anomenar corrosió
·Efecte de les arrels: Les arrels de la vegetació creixen pels forats de les esquerdes però encara no fan pressió. Quan l'arbre creix a l'any vinent si que exerceix pressió. És una pressió molt menuda però molt continuada en el temps.

3.1 Meteorització química

Són les reaccions que ocorren als minerals i que faciliten la seua dissolució o suspensió en els agents de transport.
Trobem diversos tipus de meteorització química, entre ells:
·Dissolució directa: Ocorre en les roques salines com el guix o la Halita,produeix un paisatge de bladlands amb càrcaves.
·Oxidació: Els minerals de ferro són molt durs i resistents però al rovellar-se, l'òxid de ferro resultant és dissol fàcilment en aigua. Normalment el color marró del fang és òxid de ferro generalment.
·Descarbonatació: Reacció prèvia a la dissolució de les roques calcàrees. Consisteix en els següents pasos:

Diòxid de carboni ---reacciona amb---> Aigua } produïnt àcid carbònic---posteriorment reacciona amb el carbonat càlcic i forma---->bicarbonat càlcic.

·Hidròlosi: Reacció lenta entre el feldespat i els productes de dissociació de l'aigua.

Relació entre meteorització mecànica i química

Generalment sobre una roca actúa primer la meteorització mecànica, i quan la roca ja està fracturada, l'aigua entra per les esquerdes, i es produeix la meteorització química, que és més ràpida en els ambients humits.

Relació entre meteorització i erosió

Cal recordar la definició d'erosió: és l'alçament i la pérdua de materials del lloc on estaven. Per tant:
-Si hi ha meteorització i a continuació erosió sempre veurem roca pelada.
-Si hi ha meteorització però no hi ha erosió es forma el sòl.

Bibliografia

-Informació de: http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/d853151e-8a1d-40bf-b3a0-33430ca8956e/meteoritzaci.html
-Google Imatges

Examen 07/11/14 (Punts 1 i 2) Resum

Tema: Geodinàmica externa.

1.Introducció.

·Què entra i que ix de la Terra?

Es pot considerar que la matèria de la Terra roman estable desde fa  molt de temps, per tant no ix quasi res.
Per contra,entra energia solar, principalment llum. La podem dividir en tres parts:
-Una és reflectida a l'espai (per això es veu brillar desde l'espai)
-Un altra part és absorbida per la superfície i transformada en calor.
-Un altra part és absorbida pels vegetals i acumulada en forma d'energia química en la biosfera.
 ·Una part torna a l'espai en forma de calor(llançada pels éssers vius)
 ·L'altra(més xicoteta) es fossilitza formant carbó i petroli.
Per tant, la Terra té un balanç energètic igual a 0; ni es calfa ni es gela.

 2.Cicle geològic  

 L'energia que entra en forma de llum ix en forma de calor. Aquesta transformació és la causant de totes les transformacions geològiques de la superfície de la Terra. Hi ha diferents manifestacions; corrents oceàniques, evaporació i cicle de l'aigua, moviment de masses d'aire. És el que s'anomena geodinàmica externa. Si només hi haguera geodinàmica externa la Terra seria plana. 

A l'interior de la Terra hi ha energia calorífica i radioactiva que permet la formació de muntanyes i manté activa la dinàmica interna.

CICLE GEOLÒGIC--->composat per----->OROGÈNESI: Creació de muntanyes, produïda per l'energia                                                                                               interna de la Terra.

                                                                           

                                                    

                                                           ------>GLIPTOGÈNESI: Destrucció de muntanyes per aplanar la                                                                                                        Terra., produïda per l'energia solar en                                                                                                          totes les seues transformacions.

En ambdós casos intervé l'energia gravitatòria de la Terra

OROGÈNESI:

   

GLIPTOGÈNESI:

BIBLIOGRAFIA

-Informació de http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/d853151e-8a1d-40bf-b3a0-33430ca8956e/index.html

-Imatges de Google

TMI 05/11/14

Avui ha sigut un dia molt productiu, ja que he estat fent la presentació. Actualment, ja tinc fets:
-Tema i títol
-Guió i Índex
-Banc d'Imatges
-Bibliografia.

Em falta acabar les diapostives i donar-li alguns retocs, però pense que em donarà temps de sobra.