A fons amb el umami

Què és l'umami?

És l'anomenat cinquè sabor, a més de dolç, salat, amarg i àcid. Si bé la paraula umami, d'origen japonès, no té una traducció literal, podem interpretar-la com "saborós" o "deliciós". És justament en els països asiàtics on el tenen més assimilat i, encara que en la cuina occidental no és tan popular, tots ja ho hem experimentat.
El gust umami serviria per reconèixer aliments rics en proteïnes i aminoàcids, igual que el sabor dolç serveix per detectar els que tenen sacarosa i glucosa (aliments rics en energia), el salat per assegurar el correcte balanç d'electròlits, i els sabors amarg i àcid per protegir-nos contra la possible ingesta d'aliments tòxics, en mal estat, nocius o enverinats. Aquest gust seria com un agradable sabor carni o brou que deixa una sensació perllongada i que cobreix tota la llengua ia més indueix la salivació. El seu efecte fonamental és la capacitat d'equilibrar i arrodonir tot el sabor d'un plat, ja que potencia i realça el sabor agradable d'una gran quantitat d'aliments.

El gust umami es pot trobar en aliments rics en glutamat àcid, àcid inosínico i àcid guanílic. Els formatges curats (sobretot el parmesà), el pernil serrà, la carn crua, la cansalada, les anxoves, la crema de llet, la salsa de soja i les salses de peix del sud-est asiàtic, l'alga kombu, els tomàquets, els xampinyons, els espinacs, el te verd i moltes fruites madures tenen naturalment alts nivells de glutamat, GMP o IMP. A la cuina, cada vegada s'usa més el glutamat com a potenciador de sabor i forma part dels famosos ingredients "E" que veiem moltes vegades en els productes. El E620 és l'àcid glutàmic; el E621 és el glutamat monosòdic; el E622, el glutamat monopotàssic; el E623, el calci diglutamato; el E624, el glutamat monoamónico i el E625, el magnesi diglutamato.

Resum sobre el vídeo "Sense Barreres"

Hui a classe ens hem dedicat principalment a vore el vídeo ·"Sense Barreres" que forma part d'una campanya impulsada pel Ministeri de Salut i Protecció Social de Colombia.

En aquest video, de primeres podem vore un reflexe de la societat:

Com una colla d'amics viu la seua vida sexual sense estar mínimament informat.

Ens expliquen principalment que cal estar informat abans de tindre l'acte sexual, que es pot utilitzar tot tipus d'instruments anticonceptius: anells, condons...

Que les decisions es deuen de prendre per parella, i no per individual per part de l'home.

A més a més hi han unes pastelles d'anti-concepció d'emergència per si de cas t'ha fallat el condó o situació pareguda.

Formació de l'orina

Els renyons estan formats per unitats independents microoscòpiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de 3 procesos:
-1. La sang es filtra en la càpsula gràcies a la pressió sanguinia. Es calcula que pasen 180 litres diaris però només s'orina entre 2 o 3 litres. És el que anomenem la filtració.
-2. La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera, l'aigua dels túbuls i part de les substàncies profitoses. Aquest procés és la reabsorció.
-3. Altres substàncies es recuperen gràcies a que les cèl·lules de la pared del tub les bombegen a la sang gastant energia. Aquest procés es diu secreció.

Apunts de 01/04/14

Hui hem parlat sobre els renyons, en general. Coses a destacar:
-Els renyons, si els ficarem en línia recta, tindrien una longitud de 5000 cotxes.
-La sang entra per una artèria al glomerul. És un conjunt de capil·lars molt primets.
-La nefrona és com un embut però després té tubets molt embolicats.
-Els pulmons són la suma d'alvèols.
-Els renyons són la suma de nefrones
-Pel glomerul i pels tubuls pasen glòbuls blancs.
-Pels renyons pasen diàriament 1880 l de sang
-Per cada vegada que orines, llances 1 litre o fins i tot, 1,5 litres
-A vegades als renyons es fan acumulacions d'àcid úric
-El renyó fou el primer òrgan en transplantar-se i el que més transplantaments té actualment.

Recorregut de la sang desde el meu dit cor de la mà esquerra fins el polze del peu dret.

La sang es troba al dit de la mà sense presió retorna, per venes que es van reunint fins formar les venes caves, la vena cava superior i inferior que entren a l'aurícula dreta(sense pressió, sense
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.

Diferència entre arteries, venes i capil·lars

Les difèrencies entre ells són:

Artèries: Són vasos sanguinis de pared grossa i blanca. Son elàstiques i porten sang a pressió des del cor fins els òrgans. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.

Venes: Vasos sanguinis de color rosat de pared prima,plàstiques. Porten sang sense pressió des dels òrgans fins el cor. Entre una artèria i una vena del mateix ordre(per exemple al coll pugen les artèries carotides i baixen les venes jugulars).La vena és més ampla i de pared més prima.

Capil·lars: Són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial monoestratificats, pared molt prima. És l'únic lloc per on la sang pot travessar la pared per deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.

Christian Neethling Barnard

Christian Neethling Barnard fou un cirurgià cardiovascular que va passar a l'història per ser el primer en realitzar un transplant de cor humà.
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard  va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".

Fonts:

-Wikipedia Bernard

-Fotografies Google