oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.
domingo, 30 de marzo de 2014
Recorregut de la sang desde el meu dit cor de la mà esquerra fins el polze del peu dret.
La sang es troba al dit de la mà sense presió retorna, per venes que es van reunint fins formar les venes caves, la vena cava superior i inferior que entren a l'aurícula dreta(sense pressió, sense
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.
oxigen però amb substàncies de rebuig i amb aliments). De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret i es impulsada a pressió per l'artèria pulmonar. Es capil·laritza al voltant dels alvèols perdent pressió, deixant el diòxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió i amb oxigen).Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'aurícula esquerra. Passa al ventricle esquerre i es impulsada per l'artèria aorta i aquesta es ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars en tot el cos.
sábado, 29 de marzo de 2014
Diferència entre arteries, venes i capil·lars
Les difèrencies entre ells són:
Artèries: Són vasos sanguinis de pared grossa i blanca. Son elàstiques i porten sang a pressió des del cor fins els òrgans. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.
Venes: Vasos sanguinis de color rosat de pared prima,plàstiques. Porten sang sense pressió des dels òrgans fins el cor. Entre una artèria i una vena del mateix ordre(per exemple al coll pugen les artèries carotides i baixen les venes jugulars).La vena és més ampla i de pared més prima.
Capil·lars: Són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial monoestratificats, pared molt prima. És l'únic lloc per on la sang pot travessar la pared per deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig.
jueves, 20 de marzo de 2014
Christian Neethling Barnard
Christian Neethling Barnard fou un cirurgià cardiovascular que va passar a l'història per ser el primer en realitzar un transplant de cor humà.
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".
Va nàixer el 8 de novembre de 1922 a Sudàfrica i va morir el 2 de septembre de 2001 a Xipre
Es doctorà en l'Universitat de Ciutat del Cabo, i va iniciar la seua carrera com a metge cirurgic general en l'Hospital Groote Schuur.
Al 1955 va obtindre una beca per estudiar a Minnesota, on es va doctorar com a especialista en cardiologia.
Al seu retorn a la seua terra natal, va començar a practicar el transplant de cor amb gossos.
Anys més tard, Barnard realitzaria el primer transplant de cor a una persona. La donant era Dénise Darvall, jove oficinista de 25 anys que morí atropellada junt sa mare. El receptor fou Louis Washkansky, un home corpulent que patia un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda. L'operació (que durà 6 hores) tingué éxit, encara que el pacient va morir dihuit dies després per una pneumonia. La noticia del transplant de cor dona la volta al món.
Seguidament, va fer un segon transplant, aquesta vegada el pacient va viure un any i mig més.
Barnard va obrir un camí en l'operació de "doble transplant de cor".
Fonts:
-Wikipedia Bernard
-Fotografies Google
Suscribirse a:
Entradas (Atom)